UNIVERSITAT DE LLEIDA

Permet consultar dades entre els anys 1870 i 2000, incloent informació sobre infraestructures

Exemple de l’evolució demogràfica

Investigadors de la Universitat de Lleida (UdL) han realitzat la primera sèrie de mapes d’Europa en format digital sobre l’evolució demogràfica i ferroviària del continent, a partir de les dades censals entre els anys 1870 i 2000. Es tracta d’un nou Sistema d’Informació Geogràfica que permet consultar les xifres per a qualsevol regió del vell continent en el seu context històric i geogràfic. Aquest material és una nova eina per a l’anàlisi dels processos demogràfics amb llarg abast temporal, facilitant una reflexió sobre les convergències i divergències en la integració europea al llarg de 150 anys.

El mapa forma part d’un macroprojecte de recerca, liderat pel catedràtic de Geografia Humana Jordi Martí-Henneberg, que compta amb finançament del Ministeri de Ciència i Innovació, l’AGAUR, la Unió Europea i la European Science Foundation. La UdL coordina 10 grups d’investigadors d’Espanya, el Regne Unit, Portugal, França, Holanda, Finlàndia, Bulgària, Alemanya, Suïssa i Turquia.

Aquesta sèrie cartogràfica no es limita a les dades demogràfiques. Inclou altres informacions per comprendre el desenvolupament del vell continent des d’una perspectiva socioeconòmica. Ja s’han incorporat dades de l’evolució de les fronteres administratives, la xarxa ferroviària, les carreteres, la distribució de la urbanització dels territoris i les vies navegables. A més, el mapa continua obert a la incorporació d’altres factors, com per exemple, l’evolució del Producte Interior Brut de cada zona, mitjançant una col·laboració amb la Universitat de Barcelona.

El grup del professor Martí-Henneberg està format per tres tècnics i tres becaris de doctorat de la UdL. El catedràtic ha explicat que, a partir d’ara, volen ampliar la base documental i presentar el material en format interactiu, accessible per a tothom, ja que “té aplicacions tant en l’àmbit de la investigació com en el de la docència, ja sigui universitària o de secundària”. Entre els projectes de futur hi ha l’anàlisi de totes les dades que resulten significatives per entendre el procés d’integració europea a llarg termini. Les conclusions, segons Jordi Martí-Henneberg, poden servir de base perquè les autoritats aconsegueixin que “Europa sigui un espai equilibrat econòmicament, donant suport a les àrees més deficitàries en temes com el transport o altres infraestructures”.
MÉS INFORMACIÓ:

http://www.europa.udl.cat

Atles socioeconòmic