UNIVERSIDAD AUTÓNOMA DE BARCELONA

Avui ha estat investit per la UAB , una de les principals autoritats sobre la paleografia de l’alta edat mitjana. L’acte ha tingut lloc al Rectorat de la Universitat i ha estat presidit per la rectora de la UAB, Ana Ripoll, per la degana de la Facultat de Filosofia i Lletres, Teresa Cabré, i pel director del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, Joaquim Pera.

El padrí del doctorand ha estat Jesús Alturo, catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la UAB. A la seva intervenció, ha lloat la minuciositat del treball de recerca de Vezin, qui adverteix “sobre la necessitat de l’examen atent dels elements ‘ínfims dels manuscrits que solen passar desapercebuts als investigadors i que, tanmateix, permeten arribar a conclusions que ultrapassen de molt l’interès immediat dels fets observats'”.

No obstant, Alturo ha dit que “malgrat el seu gust pel detall, no és, tanmateix, la del professor Vezin una erudició fragmetnada, sinó global”. Segons ha explicat, “quan Vezin estudia un còdex, ho fa d’una manera total, no sols amb les tècniques més desenvolupades de la paleografia i la codicologia, sinó de totes les altres disciplines que puguin aportar nova informació”. I ha citat al doctorant tot afirmant que “un manuscrit és un tot, l’estudi dels diferents elements del qual, text, organització dels quaderns, escritura, decoració, permet sovint de precisar les condicions en què ha estat realitzat”.

El padrí ha lloat l’abundant producció científica de Vezin, tot destacant la la col·lecció Monumenta Palaeographica Medii Aevii. I ha acabat afirmat que Vezin, “fent reviure la memòria adormida de tants i tants llibres i diplomes, de tants i tants papirs i epígrafs, torna a la vida tradicions culturals desaparegudes, però no mortes; amagades o oblidades, però no inoperants ni inactives, perquè són les que han conformat l’esterit tal com ara el tenim”.

Santa Caterina de Sinaí

Un cop la rectora ha concedit el diploma i la medalla d’honor corresponents com a doctor honoris causa, Vezin ha començat la seva lliço magistral amb unes paraules en català, tot expressant “molta emoció i goig” i lloant els professors Anscari Manuel Mundó i Jesús Alturo, dos “erudits eminents” de la UAB en matèria de paleografia llatina i codicologia.

Vezin ha parlat de l’escriptura dels manuscrits en llatí trobats, ara fa més de mig segle, al monestir de Santa Caterina del Sinaí. Es tracata d’una qüestió que, segons ha dit, suscita “problemes difícils però d’un gran interès per a la història de la persistència del cristianisme en terra de l’Islam”.

El Monasteri Santa Caterina es troba situat al Mont Sinaí, a Egipte. Està construït on la tradició supose que Moisès va veure la “bardissa que cremava sense consumir-se”. Alberga una de les coŀleccions més importants de còdexs i manuscrits grecs i cristiano-orientals.

Vezin ha fet una erudita explicació del seus estudis sobre aquests documents, tot referint-se al treball d’altres experts sobre aquesta matèria.

Per explicar la seva recerca, el nou doctor honoris causa de la UAB ha afirmat que “la paleografia i la codicologia aporten elements importants per datar i localitzar a una escriptura o manuscrit. Però, excepte en casos particularment favorables, no permeten, per sí soles, arribar a una decisió”.

Vezin ha conclòs que, “fins que es provi el contrari, considero que aquests fulls de pergamí i de paper són testimonis commovedors de la spuervivència del cristianisme, a finals del segle XI, al país de Tertulià, Sant Ciprià i Sant Agustí”.

Un referent mundial

Finalment, la rectora de la UAB, Ana Ripoll, ha qualificat Vezin com “un dels referents mundials en paleografia i història de l’escriptura” i ha afirmat que “la seva trajectòria vital és un exemple per a nosaltres”.

Ripoll ha explicat que el doctor honoris causa, “a partir de l’anàlisi del textos antics, ens ha apropat al pensament i a les cultures de l’Europa incipient”.

Ha lloat “l’àmplia cultura” i la capacitat de “realcionar les diferents disciplines humanístiques” de Vezin, així com la seva “curiositat immensa”. I ha considerat una “combinació explosiva” la seva saviesa i la seva joventut d’esperit. La rectora ha acabat la seva intervenció desitjant “molts èxits professionals” a Vezin.

L’acte ha comptat amb l’actuació musical del Daniel Arias Trio, que ha interpretat el Divertimento per a vent número 4 de Wolfgang A. Mozart, i del Cor de la UAB, que ha interpretat Dieu! qu’il la fait bon regarder, de Claude Debussy, April is in my mistress’ face, de Thomas Marley, i el tradicional cant Gaudeamus igitur.

Una vida dedicada a l’estudi

Vezin està considerat un dels màxims experts en història de l’escriptura i de la cultura. Gràcies als seus estudis, l’escriptura merovíngia, la carolina i la visigòtica són més conegudes avui dia.

Es tracta, a més, d’un dels iniciadors de la codicologia, ciència que s’ocupa de l’estudi de les característiques externes i de les tècniques de composició dels llibres manuscrits i també dels primers llibres impresos. Vezin no s’ocupa només dels aspectes materials dels còdexs, sinó que examina també a fons els problemes de contingut. La codicologia va ser introduïda a l’ensenyament reglat universitari a Espanya per la UAB.

A més, els seus coneixements sobre codicologia hebraica i àrab fan d’ell un dels pocs especialistes en condicions de practicar actualment la codicologia comparada.

Nascut a Vannes (França) l’any 1933, Vezin va obtenir el títol d’arxivista paleògraf per l’École des Chartes el 1958. Des d’aquest mateix any i fins al 1960 va ser membre de l’École des Hautes Études Hispaniques (Casa de Velázquez, Madrid) i, posteriorment, conservador de la secció de manuscrits de la Biblioteca Nacional de França, del 1962 al 1974.

Ha estat professor de paleografia a l’Institut d’Études Latines de la Sorbona i a la Universitat de París IV i professor de paleografia i de codicologia a l’École Nationale Supérieure des Sciencies de l’Information et des Bibliothèques.

Des del 1974 ha estat director d’estudis de l’École Pratique des Hautes Études, secció de Ciències Històriques i Filològiques (Universitat de París-Sorbona) i, actualment, n’és professor emèrit. Ha estat també director de l’École des Bibliothécaires-Documentalistes de l’Institut Catholique de París des del 1985 fins al 1998.

Vezin ha rebut nombroses distincions i premis a França i forma part dels organismes internacionals més rellevants de la seva especialitat, com el Comitè Internacional de Paleografia Llatina, el Comitè Internacional de Paleografia Hebraica o la Comissió Internacional de Diplomàtica.